La Mar Salada presumeix de tenir la Llotja a 327 passes. Can Ros la té un pèl més lluny però, vaja, només són 119 passes més. I ara entre nosaltres, val a dir que la persona que s'encarrega de fer-hi la compra és la mateixa, l'Albert Enrich:
La carta de Can Ros és estacional però va canviant a mesura que un producte entra i surt de temporada i al cap i la fi també depèn simplement del que arriba a llotja. Si hi ha popets, farem popets, i si no, doncs aquell dia no en tindrem a la carta
Sabut això, abans d'acostar-nos a Can Ros també podeu clicar aquí per conèixer d'antuvi l'oferta del dia d'aquells plats concrets que pot ser que hi siguin, o que no.
El vi venut a granel per la taula de casa ha passat a la història de Can Ros, però en canvi el porró hi ha tornat. Només com a opció, quedi clar. I com que ara no tothom hi està avesat, en les taules de grups sol donar molt de joc, molta conversa i molta animació a banda de la que proporcionarà el propi vi. El restaurant té com a tret distintiu la potenciació de la seva carta de vins. Amb pes pregon de les referències amb algun d'aquests trets, quan no amb tots tres:
1. Que siguin catalans.
2. Que siguin ecològics.
3. Que siguin xarel•los.
L'apartat de postres de Can Ros respon a la idea general del restaurant però també a una dada personal més concreta. Ens ho confessa l'Albert Enrich:
Home, he treballat quatre anys amb l'Oriol Balaguer i una cosa així no tendria sentit que no s'hi notés.
I es nota. Vaja si es nota. Es nota en la recepta més tradicional (la torrija amb gelat de xocolata negra). I també en la més arriscada... sempre dins un ordre (el fals coulant amb gelat de cardamom).
